Crítiques a la pintura de Joan Mas
« [...] La gran virtut d'aquesta pintura és la poderosa força expressiva de la seva serenitat, que no només es deu a la pau assentada de l'experiència, sinó a una veritable saviesa i a una sensibilitat intel·ligent. La ja vella maduresa de Joan Mas és una maduresa incansablement creadora, amb un alè que no només no ha desfallecido mai, sinó que s'ha fortaleït amb el temps. »
« [...] La llum i el color donen vigor i ritme a cadascuna de les seves construccions, revelant-lo com un autèntic pintor, coneixedor dels secrets de la paleta i del tractament de la matèria. Tot i que el tema és necessari, quedarà dominat per la força expressiva de cada traç que influirà en les seves olis. »
« Joan Mas, és com artista un fervent enamorat de les entonacions en gris. En els seus quadres sempre hi trobem l'ambient de ciutats com Paris i Amsterdam, en les que ha viscut llargues temporades i a les que torna amb frecuència. Li agrada l'ordre que encara qualifiquem com europeu, encara que en el nou sistema geopolític en que ens trobem tots nosaltres formen part d'Europa. Però penso que ja ens entenem pel que fa a la plàstica, doncs en els seus quadres són una visió assenyada de la vida en societat. Fins quan pinta criatures que juguen en mig de la neu –aquest és un dels seus temes– la dinàmica dels infants que es manifesten lliurement te quelcom de ballet, d'obra amb una interna musicalitat que dona a cada gest captat en sentit del moviment. Joan Mas, però, també és mediterrani i en els darrers temps ho posa de manifest d'una especial manera. Necesita expressar-se amb mesures, sense cap excés, acollint-se a la satifacció que sent el bon pagès quan contempla el camp ben treballat, l'hort que manifesta amb organitzada ufanor, els arbres que comencen a donar fruit, les cases amb cal blanca a les parets i teulades vermelles i, en la llunyania, el mar ben blau sota un cel gris anuncia benefactora pluja. Tot ha de tenir harmonia dins de cada manera d'obrar humana i potser perque sap que aqui moltes vegades ens deixem emportar per la rauxa, ell sempre hi posa seny a l'art que ens ofereix. Seny i rauxa s'han convertit en tòpics quan es tracta d'explicar el caràcter català i les hores d'ara, quan tant barrejats ens trobem pel que fa a necessitats, gustos i costums, la seva credivilitat és gairabé nul·la. Però personalment crec que en el cas de Joan Mas, pintor que s'ha format mirant i sentin el que hi ha més enllà de nosaltres, la referéncia és correcte pel que fa a la ponderació, a la sensatesa, a l'equilibri. Crec que, encara que no ho demostri, és apassionat, però no rampellut. Per aixó en la seva obra hi ha un fons de veritat que neix de la seva voluntat de puresa que deixa de banda les exaltacions. Cerca la llum que mai no s'apaga, aquella que no es crema en ella mateixa sino que es continuament es renova perque s'integra en l'euritmia que tant necessària és per sentir el goig d'existir per a un mateix i per als altres dins d'un generós compartir que, en definitiva, és l'art. »
« El ritme geomètric és la característica de Joan Mas quan s'enfronta al llenç. Davant d'un paisatge, traça una sèrie de línies mestres que són les que marquen el moviment que es produirà en ella. La verticalitat i horitzontalitat fan sorgir les formes que Joan Mas situa fent néixer la profunditat. Vistes urbanes són un tema estimat per l'artista: París, Chartres, Honfleur i Venècia són llocs que ha visitat per plantar el cavallet i treballar davant de la realitat. La idealitza, i només permet que la seva fantasia es converteixi en elegància compositiva; a vegades es limita a insinuar formes, a esbossar unes cadires que gairebé no destaquen de la resta del llenç, però que creen un ambient que es conjuga amb els jardins plasmats. En ocasions es deixa arrossegar per la bellesa d'una església veneciana i sorgeixen enquadraments atrevits, angles vistosos. Joan Mas deixa de banda el que podria imposar-se en la seva obra, l'accidenta, i busca el fonamental en una tasca de síntesi. I aconseguit això, entona el llenç amb un control total del color, sempre dins d'unes gammes fredes, blavoses, que matitza amb l'espàtula fins a aconseguir una tonalitat sense distorsions. És l'obra pròpia de qui ha arribat a conclusions, de qui té idees molt clares. Joan Mas s'ha traçat unes premisses i les manté; la seva obra, constructivista, estructuralista, és ferma, profunda i seriosa. »
« En un ambient o clima -que acull la totalitat de la seva pintura- fet de blaus i grisos que dóna amb molta exactitud l'aire ideal de la ciutat del Sena, el pintor Joan Mas ha realitzat l'extens conjunt d'obres que està presentant a la Galeria Comas. Pertanyent al Grup Passig de Gràcia, es caracteritza per l'ús d'un llenguatge que -surgit del postimpressionisme- utilitza una dicció que suma, per donar la seva versió, sabers coneguts que l'artista tradueix en imatges de personal resultat. És així que els motius de la seva temàtica representativa troben adequada figuració recolzant-se en uns molt ben estructurats esquemes que, geometritzant la realitat, li permeten repetir-la -servint-se del pinzell i de l'espàtula- essencialitzada alhora que enriquida per una ben ambientada successió de matisos i transparències de singular dicció. Referir-se a la llum i al ritme que construeixen els motius de la seva pintura porta aparellat al destacar la qualitat que arrenca de la matèria: vehicle segur que trasllada la bellesa d'uns escenaris, presentats en encerts encadraments, contemplats i transcrits amb sensibilitat d'autèntic poeta de la imatge i del color. »
« Joan Mas sembla haver recollit el millor de tots els 'ismes', articulant-los en un estil molt personal. Arriba a la síntesi, eliminant de les paisatges l'advenici; d'aquí la impressió de les seves obres, molt estructurades i sota de la qual s'hi registren posicions geometritzants. Però, al mateix temps, tota aquesta instrumentació i cerca de les essències constructives i últimes del paisatge no aparten les seves imatges d'una confrontació amb la realitat, sempre plantejada en les seves obres. I resoltes amb unes matitzacions molt subtils, on els descobriments post-impressionistes s'acusen com a determinants. En aquesta ocasió, Joan Mas desplega la seva obra, dins d'una mateixa gamma; unes fines graduacions de grisos i blavosos, molt aptes, principalment, per narrar-nos la seva temàtica parisenca. De vegades incorpora delicats tons rosats, com en una lírica visió del riu Sena, o assolix una major dicció cromàtica en la seva paleta, sempre tan restringida, a 'La Rochelle'. Destaquem, especialment, les seves escenes de Honfleur, el port que va enamorar els impressionistes i segueix captivant els pintors actuals. Joan Mas desenvolupa una obra rica en sensibilitat i elegància. Mai no desemboira el seu colorit, ajustat a un canó alhora brillant i parco. Els valors atmosfèrics estan molt cuidats en aquestes peces. »